Wi-Fi

WI-FI

Concepte: Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d’estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.
Característiques tècniques: Hi ha diversos tipus de Wi-Fi, basat cada un d'ells en un estàndard IEEE 802.11 aprovat. Són els següents:
• Els estàndards IEEE 802.11be IEEE 802.11g gaudeixen d'una acceptació internacional pel fet que la banda de 2.4 GHz està disponible gairebé universalment, amb una velocitat de fins a 11 Mbps i 54 Mbps, respectivament.
• En l'actualitat ja es maneja també l'estàndard IEEE 802.11a, conegut com Wi-Fi 5, que opera a la banda de 5 GHz i que gaudeix d'una operativitat amb canals relativament nets. La banda de 5 GHz ha estat recentment habilitada i, a més no existeixen altres tecnologies (Bluetooth, microones, ZigBee, WUSB) que l'estiguin utilitzant, per tant hi ha molt poques interferències. El seu abast és una mica menor que el dels estàndards que treballen a 2.4 GHz (aproximadament un 10%), pel fet que la freqüència és major (a major freqüència, menor abast).
• Un primer esborrany de l'estàndard IEEE 802.11n que treballa a 2.4 GHz ia una velocitat de 108 Mbps, però, l'estàndard 802.11g és capaç d'assolir ja transferències a 108 Mbps, gràcies a diverses tècniques d'acceleració. Actualment existeixen certs dispositius que permeten utilitzar aquesta tecnologia, anomenats Pre-N.


Connexions entre dispositius: Hi ha diversos dispositius que permeten interconnectar elements Wi-Fi, de manera que puguin interactuar entre si. Entre ells destaquen els routers, punts d'accés, per a l'emissió del senyal Wi-Fi i les targetes receptores per a connectar a l'ordinador personal, ja siguin internes (targetes PCI) o bé USB.

Els punts d'accés funcionen a manera d'emissor remot, és a dir, en llocs on el senyal Wi-Fi de l'encaminador no tingui prou ràdio es passen aquests dispositius, que reben el senyal bé per un cable UTP que es porti fins a ell o bé que capturen el senyal feble i la amplifiquen (tot i que per aquest últim cas hi ha aparells especialitzats que ofereixen un major rendiment).
Els router són els que reben el senyal de la línia oferta per l'operador de telefonia. S'encarreguen de tots els problemes inherents a la recepció del senyal, inclosos el control d'errors i extracció de la informació, perquè els diferents nivells de xarxa puguin treballar. A més, el router efectua el repartiment del senyal, de forma molt eficient.

Router WiFi.Además de routers, hi ha altres dispositius que poden encarregar-se de la distribució del senyal, encara que no poden encarregar-se de les tasques de recepció, com poden ser hubs i switches. Aquests dispositius són molt més senzills que els routers, però també el seu rendiment en la xarxa d'àrea local és molt inferior
Els dispositius de recepció abasten tres tipus majoritaris: targetes PCI, targetes PCMCIA i targetes USB:
Targeta USB per Wi-Fi.Las targetes PCI per a Wi-Fi s'agreguen als ordinadors de sobretaula. Avui en dia estan perdent terreny a causa de les targetes USB.
La major part d'aquestes targetes només són capaços d'arribar fins a la tecnologia B Wi-Fi, no permetent per tant gaudir d'una velocitat de transmissió massa elevada
Les targetes USB per Wi-Fi són el tipus de targeta més comuna que existeix i més senzill de connectar a un pc, ja sigui de sobretaula o portàtil, fent ús de tots els avantatges que té la tecnologia USB. A més, algunes ja ofereixen la possibilitat d'utilitzar l'anomenada tecnologia Pren, que encara no està estandarditzada.
També hi ha impressores, càmeres web i altres perifèrics que funcionen amb la tecnologia Wi-Fi, permetent un estalvi de molt cablejat a les instal.lacions de xarxes.
En relació amb els drivers, hi ha directoris de "Xipsets d'adaptadors Wireless".


Aplicacions:

BLUETOOTH:

Concepte:El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d’àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Característiques tècniques: Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d’una forma segura, de baix cost a través d’ones de baixa freqüència.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l’abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d’aquestes tres classes de potencia.

Connexions entre dispositius: Els dispositius que amb més freqüència utilitzen aquesta tecnologia pertanyen a sectors de les telecomunicacions i la informàtica personal, com PDA, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors personals, impressores o càmeres digitals.

Aplicacions: 1. Connexió sense cables via OBEX.
2. Transferència de fitxes de contactes, cites i recordatoris entre dispositius via OBEX.
3.Reemplaçament de la tradicional comunicació per cable entre equips GPS i equipament mèdic.
4.Controls remots (tradicionalment dominat per l'infraroig).
5.Enviar petites publicitats des anunciants a dispositius amb Bluetooth. Un negoci podria enviar publicitat a telèfons mòbils el Bluetooth (els que el tinguin) estigués activat al passar prop.
6.Les consoles Sony PlayStation 3 i Nintendo Wii incorporen Bluetooth, el que els permet utilitzar comandaments sense fil.

Bibliografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Bluetooth